Cribratge neonatal: Potencials i otoemissions
Sabies que quan un nadó neix a Espanya se'l sotmet a una sèrie de proves per verificar que no tingui cap problema auditiu? Es tracta del cribratge neonatal i és un procediment mèdic crucial perquè la identificació de problemes auditius en nadons pot tenir un impacte important en el seu desenvolupament lingüístic, cognitiu i emocional. Per aquest motiu, l'objectiu del cribratge neonatal és identificar el més ràpid possible la sordesa i així puguin rebre intervenció i tractament adequats com més aviat millor, cosa que pot millorar enormement i fins i tot solucionar el retard del seu desenvolupament.
Les proves més comunes que es fan al cribratge neonatal són els potencials evocats (PEA) i les otoemissions (OAE), que són proves objectives amb un marge d'error mínim.
A continuació t'explicarem en què es basen aquestes proves:
Otoemissions
Es tracta d'una prova no invasiva que es realitza en només 5 minuts. Es col·loca un petit micròfon altament sensible que emet sons estimulants al conducte auditiu del nadó i alhora recull les respostes de l'oïda interna originades per part de les cèl·lules ciliades de l'òrgan de Corti (que és l'òrgan encarregat de l'audició). Si no hi ha resposta o la resposta és limitada, vol dir que hi pot haver un problema d'audició, en aquest moment es farien més proves per avaluar-ho amb més precisió.
Potencials
Els potencials mesuren l'activitat elèctrica del cervell del nadó en resposta a estímuls sonors. En aquesta prova es col·loquen elèctrodes al cap del nadó per registrar respostes cerebrals ocasionades pels sons, de manera que aconseguim informació detallada del processament del nen davant d'estímuls auditius.
El cribratge neonatal no és un diagnòstic definitiu per a la pèrdua d'audició, és el primer pas en la identificació de possibles problemes auditius. Si després de fer aquestes proves cal, poden ser remesos a l'otorinolaringòleg per determinar el grau i la causa de la pèrdua auditiva. Fins i tot és possible que la pèrdua d'audició pugui aparèixer de manera tardana i, si el metge ha considerat que el nadó corre el risc de ser un dels casos, també procedirà a fer un control periòdic per mantenir-ho tot sota control.