Si feu memòria, no fa molt us parlem de les revisions auditives. Com una part important d'aquesta revisió esmentem la capacitat d'escoltar tons purs a través d'uns auriculars. Doncs bé, avui recuperarem aquesta informació i l'expandirem. Avui toca parlar de les audiometries tonals.

Una audiometria tonal o de tons purs és una prova subjectiva en què es mesura la sensibilitat auditiva d'una persona. Diem que és una prova subjectiva perquè es requereix de la participació activa del pacient, que haurà de reaccionar cada vegada que escolti un so bé aixecant la mà, o estrenyent un botó, o l'acció que l'especialista hagi considerat més adequada.

Per a aquesta prova s'utilitzen uns cascos, i s'ha de realitzar en un ambient lliure de sorolls; de fet, s'acostuma a fer en una sala insonoritzada. La missió final és detectar el llindar d'audició de la persona, és a dir, el soroll més baix que provoca una reacció en l'oïda d'una persona durant el 50% del temps (almenys), i per a tal fi aquesta haurà de mostrar la seva reacció a un seguit de tons purs. Aquests resultats es plasmen després en un audiograma, a partir del qual es pot diagnosticar el grau de pèrdua auditiva del pacient.

Com hem comentat, aquesta prova requereix d'una participació activa per part del pacient, i també d'una capacitat de comprensió suficient com perquè el procediment no es vegi impedit ni interromput per part d'aquest. Això implica que sigui una prova que es realitzi principalment en adults o en nens prou majors com per a entendre i col·laborar amb la prova, fent-la poc recomanable per a nens petits.

Graus de pèrdua auditiva

Aquesta prova dóna com a resultat el grau de pèrdua auditiva del pacient. Hem parlat bastant d'aquest concepte, i a continuació mostrarem amb detall i precisió en què consisteix exactament cada grau o rang de pèrdua:

  • Escolta normal (0–25 dB): Una pèrdua auditiva de 0 i 25 dB entra dins de la normalitat, i no serà necessari cap mena d'acció.
  • Pèrdua auditiva lleugera (26–40 dB): Les persones que es trobin en aquest rang de pèrdua auditiva poden començar a sentir certes molèsties o deixar de percebre alguns sons de poca intensitat.
  • Pèrdua auditiva moderada (41–55 dB): Aquest rang de pèrdua pot afectar el desenvolupament del llenguatge i la interacció amb altres persones. Pot començar a ser complicat per a una persona amb aquest grau de pèrdua auditiva escoltar una conversa normal.
  • Pèrdua auditiva moderada-severa (56–70 dB): Es comencen a notar dificultats amb la parla i la capacitat d'intel·ligibilitat verbal.
  • Pèrdua auditiva severa (71–90 dB): La capacitat auditiva està molt deteriorada, sent només audibles els sons molt potents.
  • Pèrdua auditiva profunda (>90 dB): En aquest rang podem parlar pràcticament de sordesa, i el pacient acostuma a dependre d'elements aliens al so, com per exemple la lectura de llavis o l'ús del llenguatge de signes.

Com podem observar, aquesta prova dóna uns resultats bastants rellevants, que si bé no detecta segons que elements de l'escolta (com la direccionalitat del so) o lesions concretes, sí que és bastant concloent quant a nivell de pèrdua auditiva del pacient, i dóna una idea bastant precisa de com s'haurà d'actuar a continuació.

Si la teva audició és un tema que et preocupa i vols sortir de dubtes, aquesta és sens dubte una prova que et podries plantejar i que en molts centres auditius et realitzaran sense problema. Des de Claso, com sempre, t'animem encaridament que no deixis mai de parar esment a les teves oïdes, i si tens dubtes sobre qualsevol tema relacionat amb l'escolta, no dubtis ni un segon a contactar amb nosaltres.