L'ésser humà és social per naturalesa, per la qual cosa necessita relacionar-se amb els altres per sobreviure. Per això, el fet d'escoltar bé es converteix en un aspecte fonamental a l'hora de relacionar-nos amb altres persones.

Però què passa si qui no sent és un bebè?, com podem saber-ho?, i el més important, com podem ajudar-lo?

 

La qüestió és que hem de detectar i acceptar aquest problema al més aviat possible, ja que d'això dependrà la cerca de solucions pertinents i que el nen pugui començar desenvolupar una vida en la qual aquest problema afecti el menys possible al seu dia a dia.

 

Com sabem si un bebè ha nascut sord?

 

Els primers 3 anys de vida són essencials per a l'aprenentatge del bebè, atès que és el període en què el cervell comença el seu desenvolupament.

Per això, just en néixer, a l'hospital hauran de realitzar-li una prova d'audició. Sobre aquesta comprovació parlem fa uns dies, és l'anomenada "prova d'otoemissions acústiques". Gràcies a ella, el professional podrà comprovar si parts específiques de l'oïda responen com deuen al so, mitjançant un auricular d'escuma que s'introdueix en la cavitat auditiva del bebè. A través d'aquest auricular s'emeten sons, el propòsit dels quals és la cerca d'un "ressò" de les cèl·lules ciliades externes, l'absència de les quals denotaria que el bebè presenta una capacitat auditiva menor a la corresponent.

 

Existeix una altra prova auditiva, l'objectiu de la qual és mesurar la resposta que proporciona al so tant el nervi auditiu com el tronc encefàlic, ja que són els encarregats de traslladar-lo des de l'oïda fins al cervell. Tot això es realitza igual que en el cas anterior, amb uns auriculars, però amb l'afegit d'una malla d'elèctrodes al cap del nadó, que per descomptat no provoca cap mena de molèstia ni dolor. Aquest procediment és denominat com a Potencials Evocats Auditius.

 

Com podem observar, existeixen mitjans per a comprovar la capacitat auditiva del teu bebè, amb el que si patís hipoacúsia, és a dir, sordesa, es podria detectar des del primer mes de vida.

 

Una vegada realitzades les proves, en cas que els resultats siguin positius, és a dir, que el bebè presenti hipoacúsia, molts pares es troben davant una disjuntiva nova, sobre la que desconeixen quin procediment han de seguir, o de quines alternatives disposen per decidir. Per això, t'expliquem una mica més sobre aquest tema:

 

Què passa si el meu fill neix sord?

 

Després d'haver realitzat la prova, l'otorrino determinarà el grau d'hipoacúsia que presenta el bebè: lleu, moderada, severa o profunda. En els primers casos un audiòfon serà la solució més adequada, no obstant això en casos més extrems l'idoni és recórrer a un implant coclear. Aquest, posseeix en la seva part interna un receptor, el responsable de captar els senyals que emet el transmissor, i convertir-los en impulsos elèctrics perquè siguin rebuts pels elèctrodes, implantats en el més profund de l'oïda interna, a través d'una operació quirúrgica. Així, aquests últims, estimulen directament el nervi auditiu, deixant finalment que el cervell tradueixi els senyals rebuts en sons.

 

No obstant això, el que mai hem de fer és esperar que el bebè tingui una solució tecnològica per a començar a comunicar-nos amb ell. Malgrat creure que no obtindrem resposta perquè el nostre fill no ens escolta, és imprescindible interactuar amb ell i estimular-lo encara que no tinguem coneixements sobre llengua de signes.

És essencial que ens mostrem expressius i vocalitzem, sent capaços a poc a poc d'incloure els signes en el nostre llenguatge no verbal, o fins i tot en cas que ens resulti molt difícil, podem provar altres tècniques com els dibuixos o la mímica.

 

I és que el bebè necessita aprendre a comunicar-se amb els altres, per a contribuir en el seu desenvolupament intel·lectual i social. Per això, la utilització de signes cobra una importància especial, ja que els primers que aprenen són els relacionats amb el seu entorn, és a dir, la seva família, hàbits del dia a dia com menjar... una cosa tan simple com posar una etiqueta en objectes de casa amb el seu signe corresponent, al costat de la paraula del seu significat, per a contribuir al seu aprenentatge, l'ajudarà a crear una bona representació en el seu cervell i així associar signes amb objectes i significat.

 

L'important és el correcte desenvolupament del bebè, ja que els primers mesos i anys de vida poden determinar la seva correcta evolució tant en l'àmbit cerebral com personal.