Estrenem l'any -¡feliç 2017 a tots! - amb secció nova al nostre bloc. Fa temps que li donem voltes al tema de les llegendes urbanes relacionades amb l'audiologia i els audiòfons, i hem decidit dedicar un espai a desmentir -o confirmar- algunes d'aquestes fábules. Arrenquem avui amb tres de les més clàssiques i periòdicament anirem resolent noves llegendes que s'han anat estenent al nostre sector al llarg dels anys.

 

"Els gossos no suporten els audiòfons, per això se'ls mengen"

És cert que algunes freqüències que emeten els audiòfons són molt molestes per als gossos, però no es mengen els audiòfons per aquesta raó. Davant el xiulet d'un audiòfon, els gossos solen reaccionar fugint per deixar de sentir aquest soroll, no atacant la font del soroll que els fastigueja. No obstant això, l'olor del cerumen que desprenen els motlles fa que els audiòfons siguin una presa llaminera per a un gos, associant-los a quelcom comestible. I, com són aparells bastant delicats, rares vegades es poden arreglar un cop han passat per la boca d'un gos. Així que, si tens gos, et recomanem que t'acostumis a deixar els teus audiòfons en indrets elevats o tancats, lluny del seu abast.

 

"Les persones amb sordesa total porten audiòfon?"

No, la sordesa total no requereix audiòfon -de la mateixa manera que una persona cega no porta ulleres-. L'explicació és molt senzilla: el que fa l'audiologia és aprofitar el que coneixem com les "restes auditives" de la persona amb pèrdua d'audició, emetent i amplificant, amb l'audiòfon, sons en les freqüències en les que encara hi sent. Per això, a les persones que no els queda res d'audició, els audiòfons ja no els serveixen.

 

"Qualsevol tipus d'audiòfon és compatible amb els espais públics accessibles per a usuaris d'audiòfons"

Una altra llegenda urbana que ens veiem obligats a desmentir. És cert que hi ha espais públics, com teatres, adaptats per a persones amb audiòfon -els podreu detectar perquè a l'entrada tenen un logotip quadrat de fons blau amb una orella ratllada i una T, el que significa que estan equipats amb un bucle inductiu al sostre-. I també és cert que, en aquests espais, la majoria d'audiòfons analògics i alguns dels digitals que mantenen les bobines inductives, reben el so per electromagnetisme inductiu, la qual cosa millora notablement la comprensió del so. Però avui dia la majoria d'audiòfons no porten bobina, perquè aquestes ocupen bastant espai, la qual cosa és incompatible amb la tendència actual de miniaturitzar els audiòfons. O sigui que la majoria d'audiòfons digitals no poden rebre el so per electromagnetisme inductiu. Això sí, en totes les gammes existeixen audiòfons amb bobina, o sigui que si t'encanta el teatre i descobreixes que sents molt millor amb un d'aquests audiòfons, sempre tindràs l'opció de comprar-te'n un, però has de saber també que tendirà sempre a ser una mica més gran que els altres que et puguin anar bé.

 

I fins aquí la primera edició de llegendes urbanes. Ja saps que, si encara et queden dubtes sobre audiologia i els audiòfons, pots visitar el teu audioprotesista sempre que ho necessitis. O revisar posts del 2016 d'aquest bloc: potser trobis la resposta que busques.