El desenvolupament d'un fill és quelcom que sens dubte preocupa (i amb raó) a tots els pares del món. Difícilment trobarem a uns progenitors que es mostrin indiferents davant d'un fill que, per exemple, presenti dificultats a l'hora d'aprendre, relacionar-se o comunicar-se amb normalitat.

Existeixen diverses senyals que ens poden donar l'alarma sobre una dificultat evident d'un fill a l'hora d'aprendre a parlar i comunicar-se: ús de vocabulari limitat comparat amb els altres nens de la seva edat, omissió de paraules importants a l'hora de parlar, dificultat per a aprendre nous vocables, repetició excessiva de determinades frases. . .i això es pot donar per diverses raons, com poden ser: trastorn del desenvolupament del llenguatge expressiu (el nen mostra dificultat a l'hora d'expressar pensaments o sentiments en forma de paraules), trastorn mixt del llenguatge receptiu-expressiu (a més dels símptomes expressius, el nen pot tenir dificultats per a comprendre el que li diuen els altres), trastorn de comunicació social (el nen mostra serioses dificultats per a tenir converses normals, bé interrompent constantment i parlant massa, o fent el contrari), trastorn de processament auditiu (el nen té dificultat per a processar el llenguatge parlat). . .

Una altra de les raons que dificulten la capacitat de parlar d'un nen és la pèrdua auditiva. Si un nen no pot escoltar degudament, les àrees del cervell encarregades de la comunicació no es desenvolupen de forma normal, i això dificulta tant el parlar com la comprensió.

Per sort, el poder identificar la pèrdua auditiva de forma primerenca permetrà al nen poder-se comunicar adequadament, gairebé amb normalitat (sempre depenent del cas, és clar). Aquestes proves pediàtriques existeixen, i hem parlat d'elles en més d'una ocasió.

Per exemple, el test amb Otoemissions Acústiques està molt estès per a comprovar l'estat auditiu en nounats així com també els Potencials Evocats Auditius (PEA). Aquestes proves objectives que no requereixen participació del pacient són ideals: donen resultats gairebé immediats i no són invasives per al petit. Les dues proves es realitzen en àmbit clínic a tots els nounats, a aquest procés se'n diu Cribratge neonatal o cribaje.

És per això que des de Claso recomanem aquest tipus de proves auditives; si bé és cert que alguns casos sol es poden identificar més endavant, si pel que sigui existeix ja una lesió de naixement i es pot identificar, s'estarà fent ja un treball molt important de cara a facilitar la vida del nen a nivell comunicatiu.