Otitis serosa: causes i tractament
L'otitis serosa és una malaltia molt habitual en nens. A vegades és totalment asimptomàtica, mentre que altres vegades ve acompanyada d'una infecció que pot provocar problemes d'audició. En determinades etapes de la vida del nen també podria comportar problemes en l'adquisició del llenguatge i altres relacionats amb l'aprenentatge.
Segur que ja t'has fixat. En cada revisió mèdica del teu petit, el pediatre dedica uns minuts a la seva oïda. És normal i, a més, és necessari perquè la detecció precoç és el que permet arribar a temps per a evitar que l'otitis serosa es desenvolupi. I per cert, a aquesta infecció també se la coneix com a “enemic invisible”. Ho dèiem al principi: ni dol ni es desperta la febre, però només durant un temps. Mentrestant, el que sí que ocorre és que es provoquen canvis en el desenvolupament del nen i s'altera la percepció del so, afectant les àrees auditiva i fonètica, dificultant així el seu aprenentatge i atenció.
Què és l'otitis serosa?
L'otitis serosa consisteix en una acumulació de líquid en l'oïda mitjana. L'habitual és que no comporti una infecció, per la qual cosa no sol anar acompanyada ni de febre ni de cap classe de dolor. La veritat és que encara que sembli un avantatge, no ho és tant. Diem això perquè al no implicar cap mena de símptoma a vegades és complicat diagnosticar que ocorre alguna cosa.
En realitat, es tracta d'una mena d'otitis mitjana, també crida secretora, per la presència d'un líquid en l'oïda mitjana. En la majoria dels casos, és una secreció excessiva a conseqüència d'un refredat el que produeix aquest moc en l'oïda. Per això, és una afecció vinculada als mesos més freds de l'hivern i, com a curiositat, se sol donar amb més freqüència en nens que en nenes encara que l'origen de les quals es deu a múltiples factors. Un d'ells, per exemple, és que hi ha poca ventilació entre l'oïda i les estructures nasofaríngies, la qual cosa que dificulta l'evacuació del moc que queda retingut en l'oïda mitjana. Un factor desencadenant és una hipertròfia d'amígdales així com certes característiques estructurals de la Trompa de Eustaqui. Només en els casos més greus, es pot produir una perforació timpànica en drenar el moc a través del timpà.
Llavors, com es diagnostica? L'exploració de l'oïda amb microscopi és imprescindible però es completa, a més, amb una audiometria infantil (quan el nen té menys de 6 anys) o amb una audiometria normal en nens majors.
De fet, en molts casos l'únic símptoma és la pèrdua d'audició. En el cas dels adults, aquests poden percebre el que està ocorrent, però en els nens és més complicat de detectar.
Quines són les causes de l'otitis serosa?
Darrere de l'otitis serosa es troba una causa principal, el creixement excessiu de les vegetacions. D'aquesta forma, s'acaba bloquejant la Trompa de Eustaqui, que és responsable d'eliminar la mucositat de l'oïda perquè no s'acumuli. Si l'oïda està ocupada per secrecions seromucoses no pot desenvolupar les seves funcions amb normalitat.
Quin és el millor tractament per a l'otitis serosa?
És important que tant en el cas d'un nen com d'un adult, si es creï que pateixen algun problema d'audició o en l'oïda acudeixin al metge. Serà l'otorrino el que pugui diagnosticar quin és l'origen concret del problema i dictaminar el millor tractament. Ens quedarem amb l'important: l'otitis serosa no és una malaltia greu. De fet, amb un tractament antibiòtic i antiinflamatori remitent la infecció aguda.
A vegades es pot receptar certs tractaments per a reduir la secreció de mucositat. L'altra opció és implantar uns drenatges transtimpànics, que són uns tubs petits per a eliminar la mucositat. A més, evita que s'acumuli de nou.
Quines peculiaritats té l'otitis serosa en els nens?
Cal tenir en compte que si l'otitis serosa es dóna nens, s'ha d'estar atents a possibles complicacions. Com hem comentat, és difícil diagnosticar el problema en principi, perquè el petit no sol manifestar que ha perdut oïda. A més, els pares trigaran un temps a adonar-se del que ocorre. Un nen amb començament d'otitis serosa presentarà problemes d'atenció, localització del so, dificultat per a iniciar i desenvolupar el llenguatge, especialment la pronunciació i la formació de paraules.
Un nen que no sent bé tindrà diferents dificultats relacionades amb l'aprenentatge. La principal és el correcte desenvolupament del llenguatge, sobretot quan el problema es dóna en els primers anys. Tota precaució està més que justificada.
L'important és que sempre que es tingui qualsevol problema relacionat amb la salut de les oïdes s'acudeixi al metge, només un otorrino podrà tractar el que està ocorrent.