Avui des de Claso ens hem proposat parlar-te de les Otoemissions Acústiques. Aquest terme, que de bones a primeres pot sonar complex, no tan sols en el fons no ho és tant, sinó que a més el seu ús està molt estès en el món de la salut auditiva, així que hem considerat interessant explicar-te quant puguem sobre aquest curiós fenomen.

Una otoemissió acústica és un so de baixa intensitat emès per la còclea, bé de forma espontània o provocat per un estímul auditiu, com a resultat de l'activitat de les cèl·lules ciliades de l'òrgan de Corti. L'existència d'aquestes emissions coclears es va començar a hipotetizar en els anys 40, encara que el seu mesurament no va ser una realitat fins a finals dels 70, quan es van inventar els micròfons capaços de registrar aquest tipus de sons de tan baixa intensitat.

La presència de otoemissions a l'orella ajuda a saber diverses coses de l'estat auditiu del pacient. Per començar, indica que els mecanismes conductius de l'orella funcionen correctament. La seva presència també confirma que les cèl·lules ciliades funcionen de forma normal, que en la majoria de casos es pot relacionar de forma directa amb una sensibilitat auditiva correcta.

Les otoemissions acústiques es divideixen en els següents tipus:

  • Otoemissions espontànies (OEAS): Emissions produïdes per la còclea sense cap estímul acústic.
  • Otoemissions provocades (OEAP): Emissions produïdes en resposta a un estímul sonor. Depenent de les seves característiques, obtenim diferents tipus de otoemissions provocades:
  • OEA Transitòries: Emissions produïdes per un estímul de curta durada, generalment un clic. Estan indicades per a la detecció de lesions coclears i especialment en el diagnòstic precoç de la hipoacusia.
  • OEA per Estímul Freqüencial: Emissions produïdes en resposta a un estímul freqüencial continu.

Productes de Distorsió: Emissions produïdes en resposta a 2 tons simultanis de freqüències diferents. Aquestes otoemisiones tenen gran utilitat clínica, perquè faciliten la detecció precoç de danys coclears lleus no observables amb audiometries convencionals.

Les OEAs s'utilitzen principalment en pacients que no tenen la capacitat per a participar activament en la prova, perquè es tracta d'un test objectiu. Com conseqüència, l'ús mèdic de les OEAs està bastant orientat al món pediàtric, sent bastant rutinaris els tests amb otoemissions acústiques en nounats: els seus resultats són fàcils d'obtenir, no invasius, ràpids i donen informació molt fiable sobre l'estat coclear del pacient.